Amb la meva llengua

De valenta no em vesteixo
però em deixo despullar
si són les teves mans que ressegueixen 
allò que voldríem fer etern,
sense necessitat de respirar.
Però no pateixis
jo ja no em perdo
per que sé tots els camins,
doncs la meva llengua és tafanera
i es passeja sense pena
on l'amor és un desig.
Allò que esclata en la mirada
i no es pot contenir en sospir
amb la porta tancada
i la boca oberta
sempre esperant que aquesta,
no vulgui sols l'esperit.
Per que la carn és feble
i més amb tu al davant,
en el recorregut d'un coll
caient esquena avall
per morir entre les cames
quan amb la meva llengua t'ensenyo,
tots els plaers de la carn.