D'amagat

Ningú ens coneix.
Sols som dos 
que en el teu llit s'estimen.
Dos que no necessiten res més
que ser amants de nits
fora dels ulls, 
que tot ho miren.
Dels que aprenen
amb el tacte de les carícies
a fer que les estrelles,
siguin senyals
de dos cossos
que mai es perden.
Dos que busquen 
i d'amagat es troben
en unes escales fosques
que porten al desig,
al desig de dos boques
i unes mans que tot ho toquen.
Segur que si ens veiessin
muts es quedarien,
mes a nosaltres que ens importa
doncs les nostres llengües 
ja estan ocupades
en explicar-li als sentiments,
com es camina en la fosca.