diumenge, 26 de maig del 2013

On erets fins ara?

On erets fins ara?
T'he buscat tota la vida.
No és un retret,

és una pregunta feta en carícia
com quan es noten unes mans,
per primera vegada.
La sorpresa, 
el magnetisme,
aquella sensació 
que dóna rampa.
Els ulls que busquen

i enamorats queden.
Per que molt no fa falta

per deturar la memòria
entre el parèntesi dels teus braços
i escoltar la teva veu,

acaronant la paraula.
On erets fins ara?
Jo,

suposo que esperant
a trobar una fada
per poder tenir-la

quan el sol s'amaga,
i dir-li a cau d'orella
que és meva.
Per que mentre tots reien,
jo esperava
i ara sóc jo el que riu
mentre els altres,
busquen la seva.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada