Som

Som dos desconeguts
que sols s'escriuen paraules
però dins de cada ratlla
la imaginació,
no deixa pam sense carícia.
Per que ella corre molt
i encara,
quan just surt el primer hola,
ja t'imagina.
Com serà la teva olor?
Quina roba portes
i si avui,
has tingut un bon dia.
Ell espera pacient l'hora
per escriure mentre pensa,
que deu estar fent
la seva desconeguda.
Però ella sols és una més
que intenta dibuixar la paraula
i somriu mentre li diu,
que ja fa estona l'esperava.
I entre un què i un com,
un punt i una coma
i ha un quelcom,
que encén la màgia.
La de dos desconeguts
que sols s'escriuen paraules,
on la imaginació
no deixa pam sense ratlla,
dins de cada carícia.