que sempre et conviden a somiar.
Sense saber la seva olor,
ni si mai les veuràs,
si es vesteixen de carícies
o sospiren,
quan miren fixament al mar.
Si tenen els llavis vermells
i les galtes enceses,
les mans petites
o el cor gran.
Ningú les busca
però de tant en tant,
algú les troba i es pregunta
on s'havien ficat abans.
I elles somriuen
i et diuen,
que sempre han estat al teu costat
i que a vegades
sols fa falta mirar,
per que a tot arreu hi ha coses
que sempre,
et conviden a somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada