A l'instint de tenir-te.
A la desesperació de no saber
si tu,
amb mi somies.
Al ser el primer amb qui penses
quan a dormir marxes
i al darrer que deixes,
ple de petons al llevar-te.
A cada batec un instant
que no demana,
permís per tenir-te.
Que et dibuixa al detall
doncs en carícies,
mai pot oblidar-te.
Difuminant els espais
i escurçant les distancies
on el millor que faig,
és estimar-te.
I així em tens,
entre el sospir i el desig,
el sentiment i l'enyorança,
recordant-te quan no et tinc.
Per que viure és un instint
que amb tu se m'ofega
i desitja ser el que crema,
dins de tu cada nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada