M'agrades i punt.

M'agrades i punt,
vas dir-me.
I vas deixar-me
amb les galtes enceses
i la boca oberta,
la paraula muda
i una rialla tonta
que encara,
no s'ho acaba de creure.
Tranquil,
ningú sabrà 
el que vas escriure
i jo intentaré oblidar-me,
per que sé que sóc
la cosa més simple,
el que aviat s'oblida
i mai més es recorda.
M'agrades i punt,
vas dir-me
i guardo cada paraula
com del tresor la millor joia,
per que potser per tu
segur que era,
una més de la llista
mentre que per a mi,
no era una opció,
ni cap conquesta,
era un sentiment
que per dins creixia.
M'agrades i punt
vas dir-me
i jo em vaig fondre en el desig,
de no morir-me
sense abans,
haver tastat
la teva boca.