La llum,
la vull en penombra.
Posa't al costat de la finestra
per que la lluna
retalli la teva silueta
i comença,
a despullar-te sense pressa.
M'encanta veure
com cada peça rellisca
i cau a l'estora
mentre jo espero,
assegut mirant
la pell que el desig imagina tenir,
aquesta nit en carícia.
Els sospirs creixen
quan et veig nua
i la desesperació,
em fa alçar per tocar-te.
Entra i tanca la porta
i comença a despullar-te.
Avui el desig tremola
i sols busca
que algú com tu,
vingui a estimar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada