Una veu que em canta

Em sec al bressol
d'una veu que em canta
i em diu amb paraules
lo que la música
em balla, 
per on es passeja
allò que el desig crema
i deixa a flor de pell,
tot el sentiment 
que ens escalfa.
Si tanco els ulls em transporta
on fàcil
seria perdre'm,
per no tornar mai més
i oblidar,
tot allò que fins ara
era amb el que creia.
Però he descobert que hi ha més,
que hi ha portes que s'obren
i d'altres que es tanquen
per deixar escapar el vent,
aquell vent que ens abraça
i ens deixa sense al·lè
cada cop que una veu
em canta
i em diu amb paraules,
allò que el desig crema
i deixa,
a flor de pell.