No cerquis a ningú més.
Jo seré aquella
que et traurà la vida
i te la tornarà donar,
sense preguntar,
sense demanar...
Amb tot el sentiment
i amb més desig
del que mai,
hauràs pogut somiar.
A la meva matinada li dic
que vull passar la meva ma
per la teva esquena
i deixar a anar la meva boca,
on el pecat
té nom i propietat.
I que la dolcesa
ens vesteixi la nuesa
per que serà l'únic,
que l'instint ens salvarà.
Per que tu explica-li a dos boques
que no paren de somiar,
que estiguin a dos pams
sense provar,
no sols el que desitgen
si no pel que serien,
capaces de matar.
Jo seré aquella
que et traurà
i et donarà,
sense preguntar,
sense demanar...
Tu,
no cerquis a ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada