Sincronitzant batecs

Tots dos al mateix pas
sincronitzant batecs.
Guardant cada segon
per compartir-lo plegats
sempre,
respirant al mateix temps.
Tu saps el que jo sé
i el que sé jo
queda segellat,
allí on la mirada
es passeja agosarada,
provocant.
Respirant el mateix al·lè
potser morirem plegats,
però tant ens fa.
Per que avui 
no necessitem res més
que imaginar,
que quan tanquem ulls
per anar a somiar
pensarem,
la sort que hem fet
de tenir-nos 
per sempre ser,
el principi d'una història,
i el desig de la memòria
que mai ningú,
podrà esborrar.