M'encens tota

No sé com t'ho fas
però m'encens tota.
Serà que la nostra mirada
no sap fer una altra cosa,
encara que tinguem 
la boca callada
i una taula enorme
que ens separa.
Però què ens importa,
doncs no hi haurà mai distància
prou llarga,
que nosaltres no fem propera.
I de la carícia,
en farem créixer l'espurna
que al nostre cos excita
sense poder parar,
sense poder imaginar
en res més que no sigui,
com passar per la boca
i seguir per l'esquena,
passejant per la panxa
per acabar,
on l'aigua
tot ho mulla.
Allí on el desig
encén la flama...
La flama
que em torna boja
i em desfà,
quan em fas teva.