on somio que la teva ombra
és la meva companya.
M'acaricia l'esquena
i dibuixa somriures
en la meva boca.
Em porta lluny
on no hi ha cap problema
i em diu a cau d'orella
que sé fer màgia.
No sé si diu mentides,
doncs no en conec d'altra
que vingui a les nits
a dir que sóc seva.
Tanco els ulls
i me'n fio d'on em porta.
Amb els anys,
s'ha guanyat el títol
de guia en la fosca.
Qui sap on és ara amagada
i si aquesta nit tornarà
a dur-me,
on la lluna n'és guardiana.
Jo l'espero com sempre,
entre l'estrella del cel
i la seva boca
allí on sempre diu,
que en faig màgia
sense pronunciar paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada