Hi ha algú, que cada nit escriu lletres

Algú compta les hores.
Al carrer ja és tot apunt.
Ja han posat les estrelles
i encès totes les llums.
Li han dit que hi ha algú
que cada nit escriu lletres,
que li demana un desconegut
i que fa ballar les ànimes,
sense necessitat de mirar-te als ulls.
Pensa que això és impossible,
que ningú en té aquesta virtut
i innocent com un nen petit
obre la seva ment,
al que fins ara li era ocult.
I es descobreix enganxat a sensacions
que sembla que s'hagin escrit per ell.
Res més enllà.
Tothom té sentiments
dibuixats a flor de pell.
El que ell no sap 
ni sap ningú,
és que no hi ha màgia.
Ella mai serà algú.
Sols un instant perdut
on les lletres troben la paraula
en un obrir i tancar d'ulls.
Li han dit que cada nit escriu lletres,
que li demana un desconegut
i que fa ballar les ànimes
quan ja han posat les estrelles
i encès totes les llums.