m'imagino la teva veu trencada,
dient-me que la teva vida
ja no té màgia
i les ganes de somriure
han fugit de la teva ànima.
Cada dia somies que la tristesa
marxa quan el sol arriba
i venen nous colors
que inunden,
una altra matinada.
Que les llàgrimes no són penyora
que cap peatge paga
i que surten d'alegria per gaudir
de qualsevol rialla
encara que aquesta,
en sigui petita.
Per que no hi ha diners
per comprar
cap minut de la nostra vida.
Llavors ja saps que has de fer.
Eixugar la llàgrima,
cosir la veu trencada
i dir-li al teu cor
que encara has de donar molta guerra.
Qui sap,
potser sense tu saber-ho
hi ha algú que ja t'estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada