Morir per tu en al fosca

L'espero sempre a la mateixa hora,
asseguda.
Ella m'ensenya a retallar les teves formes
de manera descarada
i sense dir paraula,
li obro la boca per ensenyar-li 
a ser muda.
La paciència és una virtut
que amb tu perd costum, 
a la llum de la lluna.
No puc desaprofitar ni minut
quan la gana em crida,
el moment arriba
i la nit no és eterna.
No sigui que la oportunitat
no torni mai més a ser nostra
i s'oblidi d'aquella que un dia,
va morir per tu en la fosca.
Tancaré els ulls
i pensaré que de nou ets meva
dibuixant fantasies
amb els dits d'una estrella,
on s'il·luminen cels
enamorats de llunes eternes,
somriures dolços
i carícies perpètues,
on morir per tu
no sigui una fal·làcia
retallada en la fosca,
sinó realitat compartida.