En nit de mel

En els estels de la mirada
vaig recórrer el teu cel.
Ulls foscos
en nit de mel
on els somnis començaven,
pels perfums de la carn.
Aquella que no es veia
però s'imaginava 
en tots els detalls,
sentint l'escalfor d'unes mans
que pressa tenien,
per comprovar-ne cada pam.
Però elles no vingueren
i preses de la seva timidesa 
les estrelles ens digueren
que sols volien amants.
Qui sap si la propera vegada
ens agafaran
i construiran nous cels
on poder passejar,
les pauses dels desitjos
que un dia van crear
aquells ulls foscos
en nit de mel.
Aquella que no es veia
però s'imaginava,
amb tots els detalls.