La guspira que fa màgia

De la llum que em guia.
De les ganes que em sobren.
De l'amor que m'omple,
de tot plegat,
surt la guspira que fa màgia.
Alguna cosa falla.
D'alguna en dic mentida,
doncs fa temps que no s'encén,
per atiar flama.
Serà que de sentit únic camino,
que respiro de la mateixa manera,
que aviat oblido que estimo
quan en mig de la nit
necessito de carícia.
Saps que faré?
Esperaré asseguda
a que la llengua,
em vinguis a mossegar.
Per que d'on en surt la màgia
s'encén guspira 
difícil d'apagar.
No tinguis pressa,
aquesta és un estat
que m'encanta al teu costat.
Si tu en tens ganes,
jo tinc del tot el temps per disposar 
de les teves paraules.
Els actes, 
ja es descobriran.