Cristalls

Seré jo avui.
Però sols tu ho sabràs
reflectit en la mirada
de cristalls desdibuixats,
caient en llàgrima.
La por em dirà a cau d'orella
si mai he sabut triar
com viure la veritat
de la meva ànima.
Seré forta,
no pateixis per ferida
doncs la sang es cauteritza
en la paraula.
En la que dic,
en la que sento,
en la que escric
potser pensant que algun dia,
sortirà de la pantalla
i arribarà a la casa teva.
I serà un trosset 
el que t'acompanyarà la vetllada
on la son sempre ens espera,
com eterna guardiana.
Avui, tinc cristalls a la butxaca
que m'ensenyen,
el camí de tornada.
Per cert,
gràcies per la paciència
d'aquell que espera en matinada
la carícia del poema
qui sap,
si avui, 
fet paraula.