digues en silenci
coses que ningú pensa.
Explica que la veu
és una arma secreta
i el batec del teu cor
la bala que dispara,
la nostra nuesa.
Per que potser quan arribi
la sensació de tristesa,
l'ànima ja faci temps
que sigui morta
i ens ensenyi el camí per enterrar-la
sense paraula.
Perquè escolta,
els sentiments es desfan en batalla
quan ens surten per la boca,
diluïts en mig de llàgrima.
La que mai calla.
La que mai pensa.
La que ens ensenya,
a que el dolor és una paraula
que es pot tatuar de per vida,
dins del que batega.
EL COR,SOVINT,ESDEVÈ COM A INTERLOCUTOR DE TEVA 'ANIMA,ELL EN SAP QUAN ETS TRISTA,SI PER CONTRA ETS CONTENTA,ALLÒ QUE CALLES,LLAVORS EL DOLOR ES SIMPTOMA QUE JAU DINS SEU,ENMUDINT LA PARAULA PERÒ EXPRESSANT IGUAL,TOT ALLÒ TENINT COMA SUBSTRACTE FIDEL AL SILENCI.MIL.LER
ResponElimina