Saliva espesa.
El cor tremola.
Enganxat amb una tireta
sé que encara batega
fins i tot quan la por,
és la meva íntima amiga
i espero,
en mori per mancança.
Que em deixi obrir nova finestra
i contemplar un altre dia
quan la llum torni,
a ser meva.
I segur que arriba,
doncs diuen
que mentre hi ha vida
hi ha esperança.
Dibuixaré una ratlla
i no deixaré passar més
a aquesta buida tristesa
i a la solitud li diré,
que oblidi la meva adreça.
Per que respirar
es pot fer a tot arreu
mentre hi hagi un lloc,
on quedi confiança.
Dibuixaré una ratlla,
obriré una nova finestra
i et vindré a buscar
per que la solitud
ja no sigui la meva companya.
SOLITUD EN FRONT D'ESPERANÇA,PER A TORNAR A SER AQUELLA QUE ENFRONTA LA VIDA AMB IL.LUSSIÓ I GANES,PER DEIXAR DE PATIR LA SOLITUD,QUE EM FA SENTIR DESPROTEGIDA,I EMPRENDRE EL MEU CAMI FINS LA LLIBERTAT D'AMAR ESSER AMADA, I GAUDIR FENT-LO,ESSENT JO DE NOU PLENAMENT.MIL.LER
ResponElimina