Oblidar la intuïció de sentir
i dir-li a teu cor que,
jo mai vaig existir.
Que sóc la resposta equivocada
a un batec sense esperança,
a un moment on la mentida
va obrir la finestra
per explicar-li a la nit,
que somiar impossibles
ja no té molt de sentit.
Quan la fosca
ja no és còmplice de cap desig
i els somnis sols records
que mai ningú va tenir,
em pregunto
quantes vegades hauré de plorar
per entendre el significat
del que un dia em vas dir.
Sempre seràs allò
que batega en el meu cor
i vaig deixar escapar
per no saber caminar,
sense tenir cap temor.
L'amor és un cordill
que nua dos parts
si volen un mateix camí.
Diguem, si ho has aconseguit.
NO MARTA....:"SI AQUELLA PERSONA TAMBÉ HA SENTIT TANT COM TU, VOL DIR QUE HA ESTAT HONESTA AMB SI MATEIXA,...I LLAVORS SERÁ DIFICIL QUE HI IGNORI ALLÒ VISCUT,QUE IGNORI LA COMPLICITAT QUE VAREN FER TANGIBLE TOTS DOS";IMPOSSIBLE.PRECIÒS COM SEMPRE MARTONA
ResponElimina