Amb la gana de tenir-te

No m'enganyen pas els sentits 
quan et noto la mirada.
Quan sento un calfred
passejant-me l'esquena descoberta.
Que m'ensenya
a que la vergonya,
s'ha quedat a la porta
i ha deixat passar a l'audàcia
d'un desig que no té espera.
Per que sempre falta temps
per explicar-li a la gana,
a passar fam de pressa.
Resseguint cada corba
la línia recta s'imagina
penjada d'un somriure.
Aquell que busca la boca
sempre,
amb la gana de tenir-te.
Per que ningú és tan gran
quan la llum s'apaga.
No fa falta.
Els continents es descobreixen
passa a passa.
Què importa.
Avui, 
m'esperaré el que faci falta
per entrar, 
on la imaginació em guia,
on cada bocí pot ser 
l'aventura de la meva vida.
Per que,
no m'enganyen els sentits
quan et noto la mirada,
passejant-me l'esquena descoberta
d'un desig que porta pressa.
Amb la gana de tenir-te,
avui,
crec que hauré de tenir paciència.