Recordo que de petita
tenia una capseta
i dintre hi vaig guardar,
un polsim de màgia,
un toc d'innocència
barrejat amb la pressa.
Aquella que em volia fer gran
sense esperar,
a tenir els ulls oberts,
l'ànima forta
i la il·lusió preparada
per si moria en combat,
en la primera estocada.
El temps va passar,
i vaig pensar que ja era
hora d'iniciar l'aventura.
Em vaig treure l'armadura
i vaig estimar.
Però com tot en aquesta vida
ha de madurar
ho sabeu bé,
vaig ser ferida
com qualsevol mortal.
I quan ja em pensava dessagnada
vaig recordar la capsa.
I en obrir-la vaig retrobar-me
amb el polsim de màgia
i el toc d'innocència
una mica gastada.
I en un racó arraulida,
a la il·lusió,
per començar de nou
cada cop que em fes falta.
Recordo que de petita
tenia una capseta,
i dintre hi vaig guardar
el cor,
la vida
i l'ànima,
per que quan fos gran,
no oblidés mai
que la il·lusió,
és el que sempre ens salva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada