Dolça

Petita.
Amagada en poca cosa.
Enganxada a la paraula.
A un sospir de matinada,
a l'aigua de la pluja.
A tot allò que no és toca
però sabem que mai ens sobra.
Ella sempre serà,
la cosa més dolça. 
Imaginada per la teva ment
on ningú et molesta,
o a ningú li has d'explicar
el perquè penses en ella
fins la sacietat de la nit,
del dia,
on la teva ment desitja
en sigui,
la protagonista absoluta.
Camina descalça
per no fer soroll per on passa,
doncs no li agrada
ser motiu de conversa.
No és que sigui solitària
és que pensa que no té cap importància
el que fa la resta,
respira com tothom,
de la mateixa manera.
Llavors no entén 
l'expectació que causa.
Ella sols és
una cosa petita
que s'amaga en la paraula
encara que tu pensis 
que sempre serà,
la cosa més dolça.