la nit et crida ofegada,
serà, que la paraula sobra.
Doncs on neix llàgrima
ja no importa com s'estima,
sinó el que s'espera.
Del tacte no sobra carícia,
més aviat en fa falta.
Comptant les hores
per que arribi l'amor
la por es fa llarga
i la ment no pensa.
Es desespera buscant sortida
al que el cos i l'ànima,
necessita.
Per que sempre és ella
la que pren la iniciativa.
La por comença
on la llengua calla
i l'esperit dibuixa
el que desig espera:
un petó dolç
en la ombra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada