De tant en tant

Pensa una miqueta amb mi
de tant en tant.
Sols, el temps just,
per no oblidar-me,
el temps just per sentir-me.
Si la pell no es toca
la distància és massa llarga
i no recorda l'aroma,
que sempre ens fa viure.
Crida el meu nom
per saber com sona
de la teva boca,
i potser qui sap,
mai podràs esborrar
el gust de la paraula 
segellat en ella.
No és que vulgui ser passatgera,
vull ser la perpètua.
La que no marxa.
La que t'inquieta.
La que et fa somiar
sense lluna
i riure en la tristesa.
Vull ser aquella
que et desperta el desig
en nit fosca,
buscant petons dolços
si el temps amargueja.
Pensa una miqueta amb mi,
sols el temps just per no oblidar-me,
el temps just per sentir-me
en la pell que si no es toca
no recorda l'aroma,
que sempre ens fa viure.