Furtiu

No corris les cortines.
No m'importa que ens vegin.
Sé que no tinc un cos perfecte.
Però et puc estimar,
perfectament.
Per que per fer-te sentir
no necessito que vegis
el poc que et puc oferir.
No et preocupis
sé fer màgia,
ja t'ho ensenyaré,
i del que és petit
pot sortir un gran desig 
del que en vulguis repetir.
Jugar sovint no té sentit
fins que arriba el dia marcat
en aquell calendari estrany
que ha preparat el destí.
Llavors el que no havíem pensat mai
és pot fer realitat,
per que així ho sentim.
El meu amor és un estat furtiu
que busca caçar sentiments innats.
Per que per descobrir el que necessitem
sovint, 
a proba ens hem de posar.
L'escopeta preparada tindré
quan et vegi,
per que tu
sempre,
dispares amb bala.
Et deixaré tastar el que tu vols
per que puguis comparar
si l'instint t'ha guiat per bon camí
o t'has deixat entabanar.
Ho fem massa complicat.
Les sorpreses són així
coses inesperades,
que ens marquen com hem de seguir.
Pecar amb tu té un superlatiu
de furtivitat marcada.
La veda ja s'ha obert
i tu,
en decidiràs la caça.