dissabte, 6 de novembre del 2010

El que escric

Escriure és sentir.
El poder de la imaginació fet paraula.
Fer camí,
resseguint cada ratlla,
explicant sentiments de trossets 
retallats de la meva ànima.
Intentar lligar mots 
i que tinguin concordança.
És com ballar amb el diable
que no saps mai quan t'enganya.
Com la paraula.
Depèn qui la diu,
depèn qui l'escriu,
és d'amor o d'odi,
simpatia o enyorança.
Escriure és com tocar un instrument
del que traiem tota la màgia.
És cuinar a foc lent,
el que quedarà de per vida.
Les paraules se les emporta el vent.
L'escriptura és de vida infinita.
Escriure és un tremolí
que em passa pel cos,
quan us vull explicar,
les flaqueses del meu cor.
Permeteu que sigui justa,
i no deixi mai d'aprendre.
Cada mot que us escric,
és el que a mi em dona vida.

























3 comentaris:

  1. Demuestras en cada texto lo mucho que la escritura significa para ti. Te sale de muy adentro, de eso no me cabe la menor duda. No dejes nunca de hacerlo, Marta. La palabra, cuando proviene de ti, cobra un valor muy especial.

    Un besazo.

    ResponElimina
  2. Només tu dones aquesta claretat als teus sentimens, es com mirar amb els teus ulls l'amor, els desig, com t'explota i escampa dins tots noltros, què i com escrius, es el que agrada, la teva lletra és el tramolí que ens envaeix, i ens fa anar a l'època de l'enamorament. El que escrius a foc lent es fa latent.

    ResponElimina
  3. Es tant gran el que escrius.. lletra a lletra, paraula a paraula, vers a vers.. No hi ha un sol trosset del que penses que no es reflecteixi amb nosaltres. Gracies!

    ResponElimina