He agafat un pinzell,
i he començat a dibuixar,
el que per tu és un somni,
i per mi la realitat.
Els traçats són imperfectes,
difícils de definir.
Dibuixar per mi no és fàcil,
si el pinzell és fa petit,
cada cop que et tinc amb mi.
Despullada de perjudicis,
ressegueixes la meva anatomia.
No cal saber dibuixar,
per ensenyar-te a estimar,
un trosset del que t'estima.
Barrejar els colors no és fàcil,
i entre llums i ombres ballem,
sense saber distingir,
entre els teus somnis
i els desitjos de la meva ment.
El dibuix és proporcionat al sentiment.
O almenys això pensava.
La realitat s'ha distorsionat,
quan s'ha mirat en el mirall,
i n'ha trobat un tros trencat,
de la meva ànima mutilada.
He agafat un pinzell,
i he començat a dibuixar,
el que per tu és un somni,
i per mi,
sempre serà somiar.
"No cal saber dibuixar,
ResponEliminaper ensenyar-te a estimar,
un trosset del que t'estima."
Amiga... un día como hoy, tus versos se me han colado bajo la piel. Me encanta tu sensibilidad.
Besitos.
Pot ser la millor manera de dibuixar l'amor, es dibuixar qui t'estimes i com dones a entendre, com es pot dibuixar la perfecció?.
ResponElimina