a qualsevol hora perduda.
El que no detura el temps,
ni el sol,
ni la lluna.
El que no te pietat
de cap llàgrima distreta,
que s'escapa del cor,
sense preguntar si interessa.
El que dibuixa el final,
des d'un bon principi,
i cau sostingut
dins el malefici.
El que surt de la boca,
quan un s'equivoca,
o si més no,
quan d'orgull es respira,
sense cap anestèsia.
El que s'enganya pensant
que hi ha una tornada,
que vesteix de calor,
l'hivern que comença.
Si la valentia té un preu,
el destí ha decidit,
que al final del meu camí,
el missatge ja és escrit:
Adéu,
és el que us dic.
Èxode 20:2-17, enartadora com sempre, vols donar el significat just a cada paraula. Es vera que s'anomena la paraula Adéu sense ganes, quan el que s'havia de voler es encomanar a lo millor que diven que hi ha... . Que sempre arriba un moment que ens hem d'allunyar sense voler, però així com o dius tu, ens pareix més bo de fer. Si l'hivern que comença son els 35, realment comença la primavera, desprès uns estiu ben calorós, ple de trossets que ens pujen i pujaran més la temperatura, i si arribat l'hivern no hi han mils de sistemes de calefacció d'aquí molts d'anys, la teva imaginació ho remeiarà. I ens dius avui Adéu, vist que no l'has anomenat en va, ens desitjes bonificar, enriquir es dia a dia. Dit amb la teva lletra sona a fins ara.
ResponEliminaADÉU, FINS DEMÀ NO SET'HI ACUDEIXI ALLUNYAR'T-HI,PERQUÈ HI HA TENS UN LLOC AL MEU CORET,....I D'ACÍ NO EN SORTIRÀS,SI TU NO VOLS,XK EL TEU TARANNÀS'HA ENDINSAT EN MI...MIL.LER
ResponElimina