dilluns, 1 de novembre del 2010

Èxtasi

Esperant els teus llavis,
el delit em consumeix,
i l'intento disfressar 
de pauses enganyades.
Procurant dissimular,
em mossego el desig
de tenir-te per a mi. 
Com que no et vull espantar,
decideixo esperar,
per si l'èxtasi aquesta nit
es decideix presentar,
entre les postres i el vi.
Mirant-te als ulls penso,
que les paraules sobren,
que els actes falten,
i que els minuts passen,
sense haver donat el pas.
El sentiment que m'inunda,
és de difícil control,
quan ja no sé dissimular,
que el que vull en aquests instants
és que em mengis a petons.
Quina pista vols que et doni?
Sols mira'm als ulls.
Els llavis s'han quedat muts,
esperant la decisió,
que el delit consumeix
en aquesta habitació.







2 comentaris:

  1. A veure si... "esta, no...", li agrada..., està si, però èxtasi L'home que no veu una mirada com la que dius...Molt bona amb la desigualtat de passió.

    ResponElimina
  2. Marta... me encanta. Me guardaré en el cajón de los tesoros unos versos: "Procurant dissimular/
    em mossego el desig/ de tenir-te per a mi".

    Tal vez... sólo tal vez... no debería ser necesario disimular.

    Besos, vermellita.

    ResponElimina