dissabte, 30 d’octubre del 2010

Ja sé el que vull...o potser no...

Quan tot comença a ser fàcil,
quan sembla que tot ha passat,
arribes com un remolí,
arrasant la meva vida
sense deixar-me decidir,
si et vull tenir al meu costat.
El teu poder és tan gran,
que no em fa por equivocar-me.
Potser serà la confiança,
o aquest sentiment ocult.
Potser serà l'enyorança
o el necessitar saber 
què era jo per a tu.
El record dels teus llavis,
em desperta la passió,
que dormida,
respira,
amagada en un racó.
Buscant la sinceritat del meu cor,
em trobo amb la paret de la ment.
El misteri provoca desig,
dels teus llavis de caramel.
Si tota seducció és innata,
no cal que et digui el que jo he aprés.
L'amor és una aventura,
on segur no hi caven tres.





















1 comentari:

  1. Trosset a trosset pareix que vas xerrant d'un super amor, desconegut per molts...pot tenir un fill i el teu amor per ell faria que donasis la teva vida, i aquest amor creix i creix, més fills, més amor diferent però per tots els fills faries l'imposible, per el teu marit igual supòs, almenys per mi na Joana agafa aquesta gran importància. Se que na Joana, no just per la vida, sino per aconseguir la felicitat seva, donaria la seva. Son els meus "summa cum" amor. però desprès entenc que vols dir que ni ha un de superior el que no caben tres.

    ResponElimina