és d'un color blau llampant,
sense rostre definit.
Veig una ànima neta,
que li falta el desig
i l'intenta trobar en un altre camí,
lluny de seva casa.
Buscant olors noves,
que l'incitin a estimar.
I encara que sigui pecat,
s'intentarà redimir,
del que la oportunitat
li dona en aquest instant.
Qui estigui lliure,
que tiri la primera pedra.
Qui no ha buscat pas,
sentir-se de nou valorat?
L'amor és una llavor,
que no s'ha de deixar de regar.
Els meus ulls ja no hi veuen.
Resten tancats.
L'oportunitat és una carta
que s'ha de saber jugar.
Vull ser cega per un instant,
i que em guïs al teu paradís.
El que veig amb els meus ulls,
sempre per mi serà,
el que tu em vulguis mostrar
amb la punta dels teus dits.
Dins un paper poètic de sibil.la, et veig intentar mirar per uns ulls cels, com la mar a l'horitzó representat desde el transparent que ens banya els peus fins al blau, reflexe del cel que ens envolta a Mallorca. Entenc que el desig, l'amor, la oportunitat...saps que regaran la gran llavor, quan la dona trobi el "seu", l'home que sense dir-li que l'estima fa i diu el que voldria a cada "tic tac" ( els sentiments propis vertaders els que et surten de tan endins).
ResponElimina