I m'ha convidat a casa seva,
per explicar-li els meus somnis,
que tenia de petit.
Somiava que tot era gran,
cosa que no ha canviat pas tant.
Somiava que era feliç.
I això em fa sentir trist,
doncs potser no he aprofitat,
les errades del passat.
La lluna m'ha embruixat,
i en somnis li he explicat,
els meus sentiments per tu.
El silenci ha atorgat,
el benefici de la veritat,
que sols ella en sabrà,
en els somnis de la nit.
Per mi fou més fàcil,
d'amistat disfressar,
el que tu volies sentir dir
del nostre amor desdibuixat.
Ja ho veus,
la que escric ara,
no jo sóc jo,
ets tu,
per la lluna convidat.
En el món dels somnis,
tot sembla tant real,
que estimar-me es un poema,
que no s'hauria d'haver acabat.
Encantador poder imaginar que un cohet de sentiments ens du a la lluna, i allà com un encant, la flor o es sentiments d'aquesta es tornen masculins, però segueixen pensant com just ho pot fer una mare, amb un amor tan desbordat, sense mesurar l'amor que sent. Sentiments que ens duen a la constància, de que ens podem enamorar de dues, i una d'elles ens desfà per de dins, i l'hem de tractar com una amiga, just la lluna sabra que ens volem dir amb una mirada, amb unes paraules dins un sommi.I sebre que pot venir un sommi així que ens durà al punt que vol l'escriptora que l'home recordarà com actuals els sentiments, en tota la seva plenitut i li feran recordar com se la estima.
ResponEliminauf estrelleta els que me arribat a perdre aixo no pot ser jejeje amb un estil diferent inclus jeje m'agrada mltissim muaaaks pero encara no li pren els puesto als 3 primers jejej
ResponElimina