Tens temps per que t'envaeixi
el que considero el meu jo?
Els camins que ens han unit,
potser,
qui sap,
algun dia ens podran separar.
Però sempre retindrem en la retina,
els colors dels petits records,
que ells,
han aconseguit deixar.
Aquells que es pinten,
quan torna a sortir el sol
després d'un dia de pluja,
i no queda cap núvol al cel...
O d'aquells que no són tan bons,
i ens ensenyen a sobreviure,
en mig d'una jungla d'asfalt,
que precisament no és de mel.
Tot serà qüestió,
del que estiguis disposat.
Els sacrificis més bons,
sovint,
són els que suposen algun esforç,
per alguna de les parts.
Amb aquestes paraules que llitjim amb segons, podem recordar tantes coses que ens commoven, ens fan confiar que aprop, lluny, per tot hi ha persones fent un mon millor, perquè coincidim amb sentiments cívics comuns, dona coratge, alegria, que ens dignifica que una persona d’aquestes ho pugui descriure amb tanta fidelitat, millorant cada dia trosset a trosset aquest mon.
ResponEliminaI com dius tu Marta:"tots fem pinya
que més dona qui sigui el de dalt
no tots i cavem
pero tots podem ajudar a que altres hi capiguin"