El mirall de les ànimes

Passejant pel jardí he trobat,
el reflex d'algú
que algun dia és va perdre.
I l'he acompanyat al meu mirall,
per trobar el seu defecte.
El seu defecte, 
és el meu,
que convertit en afecte,
suma enlloc de restar,
al meu desig d'estimar-te.
I on ens volem amagar,
si l'ànima és un mirall,
que reflecteix la veritat,
que no podem ocultar?
El mirall de les ànimes,
està al meu jardí,
esperant de trobar-te.
Per ensenyar-li a seguir,
i no tenir por a perdre's,
en el camí de la vida,
que tu em vas marcar.
Si fos tant fàcil viure,
respirar no seria imprescindible,
com no ho és estimar.