diumenge, 24 d’octubre de 2010

De vellut

Quan de sobte es tanquen les llums,
el pessigolleig t'envaeix,
dolç i traïdor.
L'escenari es fa gran i tu petit.
El cor et batega tan fort,
que sols penses que l'instint t'ha fallat
i que ara ja no pots pas fugir.
Agafes l'instrument
i et deixes endur.
Aquella dolça melodia,
embolcalla l'habitació.
De vellut les notes dansen,
plenes de sentiments de colors.
No hi ha ningú.
Sols l'instrument i tu,
confrontats en situació.
Cada so,
et transporta a un altre món
on t'agradaria quedar-te més temps.
El vellut és la dolçor
que tots voldríem tenir al cor,
en els moments de dolor.
La melodia calla.
El silenci és un segon.
L'aplaudiment és el tresor
que respira immensitat,
encara que aquest duri poc.





1 comentari:

  1. Mmm, esta vist que l'escriptura dolça existeix, i per una casualitat avui tambè n'hem xerrat de música dolça amb N'Irene, el segon pic que ho he llitjit escoltava la cançó...casi he sentit el que dius.

    ResponElimina