La que hi veu en la fosca

Resseguint el teu cos en la fosca,
llegeixo el braille dels teus sentits.
Quan sense llum,
aquests és mostren,
despullats de secrets per a mi.
La teva boca m'ensenya, 
els racons més amagats.
On per la meva sorpresa,
s'amaguen amb tendresa
els desitjos dels amants.
L'ocasió és un pecat,
disfressat de petó.
Despullada la innocència,
sols queda la presència
del cos desdibuixat.
La vergonya s'amaga darrera la passió.
Qui com aquell que té,
per escollir la ocasió,
de sentir-se embriagat,
del perfum del teu amor.
I quan més menjo de tu,
més gana en tinc.
En la fosca he llegit,
que l'amor i el desig,
sempre van acompanyats
del sentiment més bonic.
El teu cos és un pecat
del que no em vull redimir.