buscant un lloc calent,
per protegir-me d'aquest fred
que vesteix el meu hivern.
El desert serà un sospir,
comparat amb el martiris de la carn.
Set segons sols em caldran,
per deixar-te gust de mel,
en els teus llavis de sal.
Suposo que saps nadar.
Si no, saps que em tens a mi.
Per deixar-te ofegar
i poder-te reanimar,
respirant del meu alè
en el moment més important.
Mai un temps,
ha estat tan llarg.
Sempre hi ha un moment curt,
per cada instant.
Els segons no corren igual,
si ets el que estima,
o el que es deixa estimar.
Set segons.
Set passos a seguir.
La mirada serà suficient
per mostrar-te el camí,
que et portarà
cap al meu cel,
si amb mi,
tu hi vols venir.
Marta, cada dia millor, potser avui has donat una gran pasa més, al sentiments i afegeixes l'estil d'en Dan Brown, una clucada d'ull amb el número set i la paraula infern, i el joc amb el significat del set, entès avegades com treva, quietut... a la Biblia (s'anomena 737 vegades, sèptim 119 pics, i "set vegades" sis...). Està clar que si l'estimat et dona set segons es teu per sempre.
ResponElimina