dijous, 11 de març del 2010

En la linea de foc

Sabeu com es sent realment algú 
que sap que ha de morir? 
En la línia de foc.
Si no lluita el maten
i si s'amaga ja es mort. 
Per què a ell? si mai a ningú ha fet mal. 
No volia aquesta guerra
i ara no sap com disparar.
Les bales se li acaben 
i pensa a cada instant,
el que podria haver sigut 
i mai ha pogut estar.
Potser si hagués tingut més traça.
Potser si hagués estat més valent.
Potser si la vida hagués estat més amable
o li hagués somrigut simplement.
Hauria pensat el poc que li quedava 
i no ho hagués sabut mai
que les regles de la vida 
li havien preparat un parany.
Carrega.
Apunta.
Dispara.
En la línia de foc tot si val.





2 comentaris:

  1. Per a tots aquells qui lluiten i seguiran lluitant.

    ResponElimina
  2. Potser convè resaltar el missatge, que no perdi el temps, posat que aquest es la vida i l'està perdent defensant el que no es seu ni l'interesa.
    M'agrada Marta, segur que si haguès disfrutat del poema no en seria el protagonista. :)

    ResponElimina