No entenc la teva senyal.
Viure al límit és el teu precipici
i seguir-te pot resultar-me mortal.
Mirar-te és desitjar-te la carn.
Tenir-te, no sé pas...
El que queda per menjar-te
guanya al desig dels amants.
Olorar-te tota la pell
i no deixar cap bocí
és viatjar a l'infinit
sense pagar cap peatge
al cruel i temerari destí.
I si encara tinc alè,
et robaré un dolç petó.
Potser demà serà tard
per seguir-te fins el límit
dels desitjos de la carn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada