Sabeu com es sent realment algú
que sap que ha de morir?
En la línia de foc.
Si no lluita el maten
i si s'amaga ja es mort.
Per què a ell? si mai a ningú ha fet mal.
No volia aquesta guerra
i ara no sap com disparar.
Les bales se li acaben
i pensa a cada instant,
el que podria haver sigut
i mai ha pogut estar.
Potser si hagués tingut més traça.
Potser si hagués estat més valent.
Potser si la vida hagués estat més amable
o li hagués somrigut simplement.
Hauria pensat el poc que li quedava
i no ho hagués sabut mai
que les regles de la vida
li havien preparat un parany.
Carrega.
Apunta.
Dispara.
En la línia de foc tot si val.
Per a tots aquells qui lluiten i seguiran lluitant.
ResponEliminaPotser convè resaltar el missatge, que no perdi el temps, posat que aquest es la vida i l'està perdent defensant el que no es seu ni l'interesa.
ResponEliminaM'agrada Marta, segur que si haguès disfrutat del poema no en seria el protagonista. :)