Avui és el dia perfecte
per amagar-me dins d'aquesta boira.
Ningú et coneix.
Ningú et veu.
Ningú et sap.
El viatge se'm farà curt.
L'anonimat és el que dóna
sensació de llibertat.
Com els rails d'aquest tren que no s'acaben
podria ser així.
No formant part de res.
Sempre formant part de tu.
O si més no,
sempre poder guardar aquests instants per si els torno a necessitar.
El dia a dia
ja es prou desdibuixat.
La ment necessita un sospir
un sentiment de llibertat
que li doni ales a la ment
i al cor caliu humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada