Passejant pel carrer,
gris, avorrit i xafogós,
m'han abraçat sense motiu,
i tot s'ha tornat de color grogós.
M'he fregat els ulls
però res ha canviat.
I he sentit dolça escalfor,
que brollava inesperadament
d'un cor cansat.
Groc pot ser el color
que em torni la il·lusió.
Per valorar-me una miqueta.
Per gaudir d'aquesta vida.
Per tenir diferent opció.
No sempre s'ha de donar
esperant que et tornin.
Lo millor és donar sense esperar.
El resultat ja arribarà.
L'important és sentir-se bé
amb tot allò que nosaltres fem.
Les opinions fan créixer i madurar.
Algunes ens fan plorar.
Però sempre, pensar.
Passejant pel carrer
gris, avorrit i xafogós,
m'han abraçat sense motiu,
i tot s'ha tornat de sobte,
groc intensitat.
El ja és ahir
i no t'ho vaig poder dir.
El somiar s'ha fet etern
i s'evapora el sentiment
en aquest curt plaç de temps.
Tinc trenta minuts.
Ni més,
ni menys.
Per dir-te quan,
com,
de quina manera,
sols en tinc trenta...
I és en aquest moment quan,
la meva llengua es torna lenta
i no et sap explicar,
que necessita més temps
per estimar.
I amb trenta minuts què és pot fer?
Vine i t'ensenyaré.
Les sensacions d'un segon
poden no aparèixer en tota una vida.
O qui sap,
en un instant,
la màgia, es pot fer real.
Últimament dels barrets de copa,
surten somnis genials.
Dibuixats en la penombra
vas resseguir la línia marcada.
Intuint el seu dibuix
en vas alimentar el gust i les ganes.
Cada moviment era un encert.
Sabies el que menjaves.
Però potser,
no ho recordaves.
Fer-te memòria per mi
va ser un plaer.
Tu hi vas posar la màgia
i jo...
No feia falta fer res més.
Jo t'ofereixo.
Tu tastes.
I en mig d'aquella follia,
d'un llit mig desfet,
em mirares fixament
passejant els teus dits
tocant melodies estranyes,
i em vas dir:
El primer que volia fer
el dia que vaig conèixer
va ser,
robar-te un petó
dels teus llavis.
Diuen que quan un toca el desig
difícilment l'oblida.
Així m'ha passat a mi.
Situació.
Condició.
Intuïció.
Conseqüència.
Reacció.
Atracció.
Magnètica conclusió.
La que em diu per on he de seguir camí
si hi ha camí per seguir.
Mai res està marcat,
crec jo.
Encara que el que jo cregui,
a qui li pot interessar.
Simplement una part
enganxada a una altra.
Senzill però complicat.
S'atreuen,
sempre,
els pols oposats.
La terra sempre dona voltes...
Per alguna cosa serà.
Diuen que hi ha connexions
que no es poden explicar.
Ni falta que fa.
Les meves carícies
i els teus sentits.
Diuen que sí.
Quan és a tu qui et volen tenir.
De qui volen ser.
Del que es volen vestir.
Sempre, diuen que sí.
Doncs no és difícil
caure en temptació,
de les teves mans
i els meus petons.
No ho explicarem aquí.
Sols els hi direm
el que volen sentir.
Perquè nosaltres
ja farem camí.
Gran o petit.
Ells que sabran.
Nosaltres sí.
I seguirem,
per suposat
amb mil sentits.
Doncs les carícies,
els petons,
l'olor del teu cos,
i tots els ingredients
que poses en el llit...
diuen que sí.
Em vas dir
i jo et digué,
i la comunicació
s'inicià a distància.
No ens veiem.
Sols paraules escrites
en un moment oportú.
Tu tenies totes les pistes
jo sols,
les que em volies dir.
La por no em va fer recular.
El teu interès obria el camí
que jo també volia descobrir.
Seria,
pels teus ulls blaus.
No em vas donar moltes pistes,
sols un color.
El que miro sempre,
si l'oportunitat es dona.
I es va donar.
Sopar.
Vetllada animada.
Ulls blaus.
Petó daurat.
Inici de passió
amb un principi
sense final declarat.
Els petons és lo que tenen,
no es fixen amb els colors
sinó amb la intensitat.
Digueu-li al temps que no m'esperi.
Que he posat el cartell de vacances.
Que ja no sé que són els minuts
ni les hores,
ni els dies.
Tot és un conglomerat
que es guia per les sensacions,
no per les marques d'un temps imposat.
Estimo sense control.
Respiro sense pausa.
I assaboreixo tots els instants
per que encara que no vulgui
i no porti rellotge
hi ha un temps que va passant.
Però ara no hi vull pensar.
Em vull perdre en el blau del cel.
En els sospirs de no fer res.
En les migdiades eternes
i l'amor sense preses.
Sabeu?
Estic de vacances
i no compten els minuts perduts
sinó els que trobo que he perdut,
durant tot l'any.
Be, no hi pensaré.
Les vacances no són eternes.
Com quasi bé res.
