i els teus sentits.
Diuen que sí.
Quan és a tu qui et volen tenir.
De qui volen ser.
Del que es volen vestir.
Sempre, diuen que sí.
Doncs no és difícil
caure en temptació,
de les teves mans
i els meus petons.
No ho explicarem aquí.
Sols els hi direm
el que volen sentir.
Perquè nosaltres
ja farem camí.
Gran o petit.
Ells que sabran.
Nosaltres sí.
I seguirem,
per suposat
amb mil sentits.
Doncs les carícies,
els petons,
l'olor del teu cos,
i tots els ingredients
que poses en el llit...
diuen que sí.
mas deixat sense ale seria exacte a l meva peticio se que quedara en interrogant si y anava o no per aixo els teus poemes son una intriga en si es genial es indescriptible se que no to creuras com sempre fas jeje seguiria pero no es puesto per parlar comtu mateixa dius al poema tots els muaaas que vulguis estrelleta m'acaves de desvetllar y feia 5 min que me estava dormint jejej muaaaaa
ResponEliminaEl millor (fins ara).
ResponEliminaVeig que la nova cara del blog, no li treu ni una mica d’intensitat als treus trossets, felicitats!
ResponEliminaSusana Muñoz
Buffffff I ara que dic jo....... El poema preciós i la foto que l'acompanya també. Enhorabona.
ResponElimina