dilluns, 15 d’agost del 2011

Tinc trenta minuts

El ja és ahir
i no t'ho vaig poder dir.
El somiar s'ha fet etern
i s'evapora el sentiment
en aquest curt plaç de temps.
Tinc trenta minuts.
Ni més,
ni menys.
Per dir-te quan,
com, 
de quina manera,
sols en tinc trenta...
I és en aquest moment quan,
la meva llengua es torna lenta
i no et sap explicar,
que necessita més temps
per estimar.
I amb trenta minuts què és pot fer?
Vine i t'ensenyaré.
Les sensacions d'un segon
poden no aparèixer en tota una vida.
O qui sap,
en un instant,
la màgia, es pot fer real.
Últimament dels barrets de copa,
surten somnis genials.



















1 comentari:

  1. no tinc paraules diferents per poderlo opinar cada poema es unic pero tos iguals de genials meravellosos y magics m'agrada moltissim tots els muas que vulguis

    ResponElimina