Passió, la capseta que vas obrir

No calen paraules 
per la nostra coreografia,
doncs dibuixem sentiments 
en cada melodia.
Quan tocar-te la pell 
m'estarrufa l'ànima,
penso que vaga la pena
que es faci eterna aquesta espera.
Més hi ha un moment
en el que el meu desig diu prou
i surt la dolenta
que perd el control.
Ara ja no pots tornar-te enrere...
Ara és el moment.
D'aquells petons que tallen l'aire,
d'aquell somriure maliciós,
d'aquell cos que t'espera
sense posar condicions.
No hi ha pressa.
Ni hores ni segons,
sols dos cossos en la fosca
que es desfan en mil colors.
Passió,
la capseta que vas obrir
al robar-me el primer petó.

Llençat

No tinguis por del que t'espera

lluitar és la millor manera

aprendre dels errors

que la vida ens va enviant.

Ja sé que ella, 

no es cap meravella

però m'agrada més, 

des de que ets al meu voltant.

Llençat...

Vull ser la mà que t'espera

quan decideixis aterrar.

La que et dona la confiança

que et permeti respirar.

El desig i intensitat

que fa temps que vas buscant.

Vull ser tot allò,

que sempre has somiat.

Si-us-plau sols una cosa,

no tinguis por.

Aquí tens un cor

amb ganes de fer l'amor,

si tu ho vols.

Llençat,

estimar no ens fa covards.

Estimar, ens fa gegants.

Segones oportunitats

Segones oportunitats són
un petó quan es fa fosc,
el desig de tenir-te a prop,
el somriure del silenci
que mai demana explicacions.
La visita d'aquell àngel
sense haver resat al cel.
Caminar sense destí
sense importar-nos el camí
que junts, ara,
en volem compartir.
Pols d'estrelles al matí
dibuixades en el llit.
I quan potser un pensa
que tot ja ha perdut interès,
apareix del no res
una màgia incandescent.
Segones oportunitats són
el que tots, ens mereixem.

Mai en tinc prou

Vine i t'ensenyaré a escriure
el meu nom en un paper.
Amb lletra fina i petita,
per no espantar a ningú.
No pensis que vull entrar 
en la teva vida...
No.
El que vull, és no sortir-ne.
Mai en tinc prou
del somni que amb tu,
m'agradaria viure.
El teu gust
el vull com a rutina.
No puc deixar de pensar
en engreixar la meva satisfacció.
De postres,
si-us-plau,
doble ració.
Mai en tinc prou
i ho sé.
Sóc una nena consentida
que pidola atencions
quan el mussol vola en la fosca.
L'amor, pot ser tot allò que ens mou
o que ens immobilitza.

PersonalMent

Res es pot amagar eternament.
Ni les alegries.
Ni les penes.
El que hagi de ser, serà.
La vida és el resultat 
de totes les vivències.
PersonalMent
ella, no sempre és bella.
No ens cal dissimular.
El substitutiu
pot ser un incentiu,
quan és visualitza una pèrdua.
Caminar no és tan important,
com pel motiu que un ho fa.
Mai s'ha de perdre l'orgull
de créixer com a persona.
És el nostre distintiu.
La nostra petjada.
La lluita diària
sempre és un bon motiu.
No sempre és el millor
el que guanya la batalla.
La ment és personal
com ho serà, segur,
la meva ànima.

Perdona'm o no....

Esperaré que tot es dilueixi.
Que els rius de llàgrimes corrin
i l'amor es transformi.
Que em torni transparent 
per que mai més em puguis veure,
i el que sento,
marxi amb el vent.
Perdona'm o no...
Sempre hi ha moments millors
per discutir jugades perdudes.
L'amor no és el meu joc
ni la teva vareta màgica.
Sempre hi ha núvols en el cel
que s'han de saber bufar
per intentar esborrar,
tot sentiment de culpa.
Si miro enrere veig
sols una pregunta:
Si l'amor em vesteix
serà el desig qui em despulla?
Perdona'm o no...
Viure, segur que ens cura.

Recordant el camí de tornada

No pateixis,
tot sortirà bé.
No hi ha problema en el mar
que no es pugui navegar.
Quan cridis el meu nom
la vela s'inflarà,
recordant el camí de tornada.
Casa teva és casa meva.
Mai he perdut la clau
d'aquella porta,
que tu creies tancada.
A mans obertes t'espero
sense dubtes ni rancors,
amb la naturalitat
de la que mai s'ha plantejat
si era meu,
el teu cor.
Ningú naix ensenyat,
i jo de tu vull aprendre.
Saber conquistar l'oceà
invita a viatjar
potser, entre aquelles aigües tèrboles.
Continuar és el moment
que sempre hem desitjat.
L'oportunitat va tornar a trucar
i el moment es va aturar
recordant,
el camí de tornada.