Atrapada

No entenc la teva senyal.

Viure al límit és el teu precipici

i seguir-te pot resultar-me mortal.

Mirar-te és desitjar-te la carn.

Tenir-te, no sé pas...

El que queda per menjar-te                      

guanya al desig dels amants.

Olorar-te tota la pell

i no deixar cap bocí

és viatjar a l'infinit

sense pagar cap peatge

al cruel i temerari destí.

I si encara tinc alè,

et robaré un dolç petó.

Potser demà serà tard

per seguir-te fins el límit

dels desitjos de la carn. 

En la linea de foc

Sabeu com es sent realment algú 

que sap que ha de morir? 

En la línia de foc.

Si no lluita el maten

i si s'amaga ja es mort. 

Per què a ell? si mai a ningú ha fet mal. 

No volia aquesta guerra

i ara no sap com disparar.

Les bales se li acaben 

i pensa a cada instant,

el que podria haver sigut 

i mai ha pogut estar.

Potser si hagués tingut més traça.

Potser si hagués estat més valent.

Potser si la vida hagués estat més amable

o li hagués somrigut simplement.

Hauria pensat el poc que li quedava 

i no ho hagués sabut mai

que les regles de la vida 

li havien preparat un parany.

Carrega.

Apunta.

Dispara.

En la línia de foc tot si val.

Veritats

Tanca els ulls i pensa.

Si tots saben el teu nom 

mai et podràs perdre. 

Així sempre podràs recordar,

l'olor d'aquells estius 

i el calor dels teus hiverns. 

L'amor dels qui et desitgen 

i el temps dels qui t'esperen.

Sensacions mil.

Vida una, 
que no es torna a repetir.

Alimentat de cada somriure, 

gaudeix de tots els instants, 

enamorat de cada moment 

i recorda'ls durant els anys.

Perquè són ells qui ens salven 

i ens ensenyen a fer-nos grans. 

I si algun dia, 

sense saber perquè,

et trobes plorant aquells records, 

no importa.

Els que saben el teu nom, 
mai t'oblidaran. 

Tic-tac

Tic tac, tic tac. 
El temps que passa ja és passat. 

Aquest rellotge mai es cansa 

de dir-me sempre la veritat?

La veritat que m'agrada, 
la que busco,
la que dono, 
la que ensenyo, 
la que amago i comparteixo, 
la que deixo, 
la dels altres i la meva, 
la que es disfressa i la que pesa.

Temps és el que falta. 
Veritat és el que sobra. 
Vida és el que tinc. 
Amor és el que se'm dona.

Temps

Recorda que dins el meu infinit 

sempre hi haurà un pensament per a tu.

Que el millor està per vindre

i sempre es podrà repetir.

Somriure tornarà a ser fàcil,

plorar un moment de la vida

i tenir-te un plaer dels sentits.

El t'estimo serà una carícia 

que m'omplirà de desig

i els teus petons la porta oberta

als meus sentiments més petits

Recorda, que dins el meu infinit

sempre hi haurà un pensament per a tu.

Fora, em podràs trobar a mi.

Queda't

No marxis....

Ni un segon lluny de mi.

Ni un instant vull que perdis 

en un altre camí. 

No vull perdre el teu rastre

i la teva fragància vull tenir.

No. 
No marxis

que la teva veu vull sentir

tot dient-me a l'oïda:

Jo per tu puc morir.

Per a tu...

T'importa que et miri als ulls?

Encara que tu no t'ho creguis.
Sempre seràs per a mi
Tant importat com la vida.
I ningú podrà dir-nos mai que,
Mentre tots dos seguim aquí,
Oblido el que per tu sentia.