Amb gust de maduixa

Hi ha gustos que es poden imaginar
però mai oblidar.
Quan un va a l'aventura
tanca els ulls i es deixa dur
sense importar el camí que li queda
si realment,
vol caminar.
Amb la tranquil·litat
en tanca els ulls
i comprova amb gust
que el que tasta,
és el que fa temps que va buscant.
I quan en queda prou embriagat
pensa que no en vol despertar
de la dolcesa del seu gust
amarada dins la seva sang.
Per que compartir el que es desitja
té un plus de condicional
fins que cap dels dos 
en vulgui renunciar.
Hi ha moments inesperats
i sentiments retrobats pel que sempre
hem volgut recordar.
Amb gust de maduixa
em vas besar 
en aquell llit tan gran,
on es va perdre la vergonya
i va néixer algun lligam
que encara nosaltres no sabem desxifrar.
Et deixo dormint el son
que ahir ens va despertar
jugant a descobrir
els gustos d'uns petons
que mai,
hauríem imaginat.

Predestinats

No dono pas a res
i t'ho explico tot sense paraules.
Les meves mans no busquen
sinó respondre't,
a allò que encara no se sap.
Serem investigadors
del que encara no ha passat
però tenim al pensament que passi.
Doncs hi ha persones
predestinades a estimar-se
i d'altres a voler estimar.
Com que encara 
no ho he pogut esbrinar,
no sé en quin grup posar-me.
Espero que tu em sàpigues guiar.
No ho sabem 
però ja està tot fet.
Preparat el camí
l'acció és un sospir 
que ens porta a nostra fi.
I després diran 
que mai fou així
però jo sé
i tu saps,
que ja fa temps,
estava tot escrit.

Ulls de sorra

En pell resseca
el sol em crema,
on l'aigua no arriba
ni ha acariciar-me l'ànima.
Allí en la llunyania
sols terra,
terra seca.
Si alço els ulls 
no hi veig altra cosa que sorra,
una sorra que no vull meva.
El temps canvia.
I on al principi 
el res era protagonista,
trobaràs un poble 
en eterna lluita.
Aquí la gent també crida,
riu i plora
i els nens juguen
amb ulls de sorra,
cada dia.
Esperant que torni
el moment de la partida
esperaré asseguda...
Mentre,
en pell resseca el sol em crema
on l'aigua no arriba.

El que no veus

Hi ha sensacions 
que no es poden explicar
per que no hi ha paraules
per definir, el que aquestes volen dir
amagades sota el coixí de la nit
que les fa callar.
El que no veus 
té tot el sentit
per un cor petit,
que no para d'explicar
l'important que ets per mi.
I quan intento dissimular
la llàgrima em fa morir
la necessitat de cridar
que ni que sigui un trosset
et voldria al meu costat
quan cau la negra nit.
Acaronant la teva pell,
bevent del teu desig,
i pensant, que això nostre,
no tindrà mai fi.
El que no veus
darrera està d'uns ulls foscos,
llavis molsuts
i cos petit,
disfressada de seguretat
per aparentar ser
una miqueta més gran així.
Però a la realitat no es pot mentir
i em mi descobriràs,
que no sóc el que no dic.
Ja saps on em pots trobar.
Recollint llàgrimes de sota el llit
fins que hem vinguis a salvar
dels fantasmes que mengen ànimes
quan tothom, està dormint.

Bandera blanca

Quan tanco els ulls
sols puc imaginar-te
en un petit bocí de la meva vida
on vas obrir camí.
Allí poc a poc construeixo somnis
que voldria visquessis amb mi.
Però sé que no són més que això.
Els somnis d'algú que encara camina
i imagina que la vida amb tu
pot tenir altre sentit.
Quan l'amor et fa un forat
en l'ajustada agenda del destí
se li ha de donar bandera blanca
per que entri amb tota llibertat.
Qui sap quan marxarà
i deixarà un forat difícil de tapar...
És més fàcil decidir el entrar 
que el sortir.
Doncs la porta és més petita
quan la tanques 
que al obrir-la.
Deu ser, la perspectiva.
I com que en l'amor
res té sentit
sé que et puc dir a cau d'orella
mentre dorms a mitja nit,
que ets la cosa més fantàstica
que m'ha passat a mi,
a part de nàixer
respirar
i sentir.
Quan tanco els ulls
sols puc imaginar-te...
la resta ja es decidirà
tot fent camí plegats
traient banderes blanques
i conquerint, 
petits o grans espais.

Tens un do especial

Seguint el teu ritme
enganxar-se a tu,
és impossible.
Amb tu ja no tinc rellotge. 
El dia i la nit canvien
simplement, 
per la claredat factible.
Què importa que visqui
si sempre és al teu costat.
No em necessito alimentar
doncs d'emoció amb tu no en falta,
i simplement això
ja em fa gran.
Ets una caixa de sorpreses
apunt d'esclatar.
La melmelada amb tu es va inventar
col·locada en els teus llavis
per poder-la tastar.
I qui es pugui resistir 
segur que no s'ha fixat bé
amb el que tu pots oferir.
Tens un do especial.
Coordines temps i espai
sense que passi un segon
desaprofitat al teu costat.
Digues-li al proper instant
que tingui els segons més lents
per poder aprofitar de tu
la melmelada,
el do,
el temps i l'espai 
amb dosis extres
sense pensar 
si aquest,
en té data de caducitat.

Inoblidable serà

Quan recordo aquell moment

de tenir-te tan a prop

se m'esborra el pensament

de la resta de temps

viscut fins llavors.

Sols tocar la teva pell

m'encén el sentiment 

que tinc envers a tu.

Ja podria fer fred

que la calor ve a mi

sense gaires contemplacions

i em fa pensar que el desert

té menys graus que jo.

Sols fa falta un pensament.

El frec de la teva pell

per que entri amb funcionament

la màquina del desig

que instiga al sentiment

a actuar, 

sense cap contemplació.

Cada petó el consentiment

que em deixarà cada cop més prop

de poder aconseguir

un trosset del teu cor

per poder fer-lo meu.

Inoblidable serà

el que vulguis transformar

del somni,

a factible realitat.

Quan recordo aquell moment

de tenir-te tan a prop

se m'esborra el pensament

de la resta de temps

viscut fins llavors.

I no és que em falli la memòria

és que tu has decidit

amb el frec dels teus dits

que mai he d'oblidar

que la teva pell pot ser

el que m'encengui els sentits

per la resta de l'eternitat

si et quedes, per sempre amb mi.